En arribar els últims dies d’agost, sovint començava a notar les papallones a l’estómac com un jove enamorat, enamorat de la seua professió: fer de mestre.

M’anunciaven l’emoció dels primers dies de setembre(Clica!) de retrobar els companys i les companyes de l’escola en arribar a l’aula i rebre la llista dels noms dels infants del nou grup i les seves fotografies.

Aquelles cares desconegudes, moltes d’elles expectants davant la càmera, sempre em recordaven l’obligació de fer-los feliços mentre iniciaven el camí vers els nous aprenentatges.

M’agradava de pensar activitats per cohesionar el nou grup d’infants, per afavorir les relacions afectives entre ells i elles, tot essent un bon equip.

Cal entendre que no és l’homogeneïtat la que facilita l’eficàcia dels equips de treball, sinó el compromís ferm d’involucrar-se en un projecte i la diferència de rols que ajuden a aconseguir els objectius comuns. Així, vos anime a no defallir davant les dificultats, que aprofiteu l’experiència, que gaudiu de la sensibilitat, que no perdeu la paciència, que aprengueu dels errors, que us respecteu... i formeu un bon equip!