FESTA DE LA TARDOR

                                         
                                          TARONJES, XIRIMOIA, BOLETS I RAÏM

                                           POMES, PINYONS, ANAUS

                                      CAQUIS, CARABASSES, AMETLLES, AVELLANES

                                  CASTANYES, MANDARINES, MAGRANA I CODONY

Doncs mira tu, ja ens ha arribat la tardor.  Com aquell que no vol la cosa, ens ha deixat la bondat de l'estiu i entrem, amb puntualitat, en una nova estació que ja comença a groguejar, on els llums de la natura s'apaguen més d'hora i on s'endarrereix l'hora d'alçar la persiana, de bon matí.

És el que té el cicle de la natura.  Que res no dura sempre, que tot canvia quan toca, però que sempre ens sorprèn amb alguna cosa que se'ns havia despistat en la memòria.  I és que la tardor és temps d'un esclat de colors sempre nous, i del retrobament amb tot un seguit de fruits i productes ben propis que, així que els redescobrim, ens fan oblidar les bondats estiuenques.  Mireu bé i tornareu a veure castanyes i moniatos, caquis, codonyat, granades i carabasses.  I la tardor també és temps de recuperar l'escalfor sota una manta que ens abraça mentre ens visiten, silenciosos, els primers freds.

Però si hi pensem una mica, el cicle de la natura també és una mica el nostre, el de cadascú de nosaltres, en què unes etapes donen pas a unes altres i on, constantment, alguna cosa s'acaba per donar pas a una altra.  Vulguem o no, viure és anar tancant portes de certesa i obrint finestres a una realitat nova, desconeguda, i a un futur per dibuixar, com els colors sempre familiars i sempre nous de la tardor.

I com amb les estacions - ni que siga amb la nostalgia per allò que deixem darrere-, sempre acabem trobant tot allò de bo i saborós que ens espera.  I també la calor dels que tenim al costat i que ens fan l'existència realment agradable.  Són coses de la tardor.

el vostre profe,
Lluís.

En arribar els últims dies d’agost, sovint començava a notar les papallones a l’estómac com un jove enamorat, enamorat de la seua professió: fer de mestre.

M’anunciaven l’emoció dels primers dies de setembre(Clica!) de retrobar els companys i les companyes de l’escola en arribar a l’aula i rebre la llista dels noms dels infants del nou grup i les seves fotografies.

Aquelles cares desconegudes, moltes d’elles expectants davant la càmera, sempre em recordaven l’obligació de fer-los feliços mentre iniciaven el camí vers els nous aprenentatges.

M’agradava de pensar activitats per cohesionar el nou grup d’infants, per afavorir les relacions afectives entre ells i elles, tot essent un bon equip.

Cal entendre que no és l’homogeneïtat la que facilita l’eficàcia dels equips de treball, sinó el compromís ferm d’involucrar-se en un projecte i la diferència de rols que ajuden a aconseguir els objectius comuns. Així, vos anime a no defallir davant les dificultats, que aprofiteu l’experiència, que gaudiu de la sensibilitat, que no perdeu la paciència, que aprengueu dels errors, que us respecteu... i formeu un bon equip!